L'altra dia anava amb Kintetsu i, com sempre, al cap d'una estona d'estar assegut, les cames em van començar a quedar endormiscades. Sempre em passa, i haig d'acabar estirant-les, de manera que prenc mig passadis. No es la millor manera ni la mes educada, pero es que se'm fa pesat asseure tant a ras de terra, com si estigues en una classe de parvuls, assegut en aquelles cadiretes de fireta.
Vaig estar pensant una estoneta a que es devia aquesta fatiga sedent. A simple vista, els seients del Kintetsu no semblen pas mes baixos que els del metro de Barcelona o els de la Renfe. Pero aixo nomes devia ser un efecte optic, ja que un cap m'hi assec, les cames se'm pleguen i gairebe em queden els genolls mes amunt que la cintura.
Els japonesos solen tenir unes proporcions un xic diferents de les nostres. Tenen el cos i els braços proporcionalment mes llargs que les cames, que solen ser curtes. Tenen la complexio d'un movil d'aquests que s'obren pel mig: si es vinclen cap endavant, toncant-se amb les mans els peus, veureu que la distancia entre peus i cintura es gairebe la mateixa que entre cintura i cap. Exagero una mica, pero es per a deixar clara la idea.
Aixi vaig pensar que els seients estaven fets a la mida de la distancia mitja entre el genoll i el peu, es a dir, del femur japones, que es, penso jo, bastant mes curt que la mitja europea. En certa manera, es aixi, i aquest efecte es posa mes de manifest per la forma que te el coixi del seient, mes alt a la part de fora que no pas a la part de dins, deixant d'aquesta manera el cul mes ensorrat. Els seients dels nostres trens, si no m'erra la memoria, son mes aviat plans, i aquest efecte d'ensorrament no passa.
Pero encara hi ha un altre factor a tenir en compte: els seients son molt flonjos. Els seients son encoixinats! Aquesta es la diferencia, vaig pensar! Duen un coixi amb calefaccio sota el cul!!!
El metro de Barcelona te seients de polietile extruit negre, que es mes dur que el terra. Els de la Renfe de rodalies tambe son durs, i els Catalunya Express i algun de Regional tenen un lleuger encoixinat, pero tant el metro d'Osaka, com el JR i el Kintetsu, duen uns seients tant flonjos que quan un seu el cul s'ensorra uns 4 dits ben be.
Per que fan els seients tant tous i de roba? Doncs per pura comoditat, al mes pur estil de la coneguda patxorra japonesa. I per dormir, ja que es en el tren on la majoria de japonesos fan la becaina diaria. Nomes els falta una manteta, com en els avions, i la bossa d'aigua calenta, per no patir fred, i estarien a la gloria.
dimarts, d’abril 07, 2009
Riure com Idiotes o Idiotes que Fan Riure
Un dels topics recurrents del Japo es la seva particular televisio. Es un topic, pero es cert. Cada dia, sobretot en certs canals i a certes hores, es possible de veure programes que semblen fets per dements i dirigits a retardats. No es tota la graella televisiva, que es bastant extensa, variada i, pel que he anat veient, innamovible, no tant en programes com si en personatges i formats en els que es presenten, pero si gran part del que es considera entreteniment i humor.
Per mostra, un boto. Feu un cop d'ull a aixo:
Que me'n dieu? Faria posar vermell al Kitano Takeshi de l'humor amarillo, oi? Pero, que es el que realment estem veient aqui?
Aquest video me l'he trobat por ahi, mentre veia altres coses encara menys recomenables. Porta com a titol "stupid japanese", suposo que en referencia al pallus que li posa la mitja al cap a la noia. Pero, com en tot al Japo, aixo nomes n'es la part mes superficial. Darrera hi ha tot un mon de referencies ocultes.
Que hi veig jo? Be, la colla que hi surt m'es bastant familiar. La noia es una model bastant famosa que surt sovint opinant als omnipresents panells dels programes lleugers de la tele i tambe a revistetes de manga, ensenyant el pitraram innocentment. Te la particularitat de ser molt primeta i bufona, cosa que agrada al mascle japones, i posseeix un parell de glandules mamaries extraordinaries pels estandards habituals del pais, mes proxims a la gran praerie americana.
Diu que es metgessa --com aquella que era biologa, suposo--, pero s'ha fet famosa mes com a donant de pit que no pas com a especialista en bronquitis. Em sembla que tambe te escrit algun llibre, explicant la seva vida i com es va fer famosa, i quanta pasta guanya. Els japonesos tenen una tirada per aquesta mena de literatura brossa i la questio de coneixer en xifres exactes quants yens guanya un famos es una de les obsessions nacionals, pel damunt de la edat, que no ser sol ser cap secret.
El xic a la dreta de la taula-col.loqui es un dels coneguts actors de la comedieta de Yoshimoto que fan per la tele els diumenges pel mati recreant el Doutoumbori d'Osaka. Aquest, en particular, em fa gracia perque s'assembla a un company de feina de la Barrufeta; pobret. Sempre fa de babau, amb aquest riure de carallot i posat de pallus. La resta, tot i que no n'estic segur, es probable que tambe pertanyin a la companyia, i son habituals de programes idiotics d'altes hores de la matinada.
Aquest es una tipica recreacio d'un d'aquest programes-classe on un sensei explica alguna torracollonoda que meravella a l'audiencia. Fins i tot va tots vestits amb bates de laboratori. L'altra versio d'aquest programa, que he vist algun cop, consisteix en tancar a la colla de dements habituals (solen ser els comics mes passats de voltes i amb mes mala llet) en algun lloc per a que passin proves, generalment consistents en menjar alguna cosa repugnant, mentre fan ganyotes o treuen escuma per la boca.
El patro per fer riure al Japo es molt simple i constant. Hi sol haver dues maneres, o be tens gracia amb el llenguatge, fas enginyosos jocs de paraules, i tens una frase que captiva l'audiencia, o be ets un histrio borderline que ha de fer alguna xarlotada per a enganxar al public, normalment relacionada amb fer un mateix el ridicul mes trabocat, ja sigui amb el moviment o amb l'accio, o fer-li fer a algu altre. En aquest programa, la gent es trenca veient la ganyota de la pobra noia que fins el moment passava per ser bonica. Aixo es tot, ni mes ni menys, si mes no, no pas a la televisio.
Per tant, son realment idiotes els japonesos? No, es mera idiosincracia, com els manyos i els acudits del Marianico el Corto o els Morancos i els andalusos. Els catalans, als comediants els col.loquem a la politica, oi?
Per mostra, un boto. Feu un cop d'ull a aixo:
Que me'n dieu? Faria posar vermell al Kitano Takeshi de l'humor amarillo, oi? Pero, que es el que realment estem veient aqui?
Aquest video me l'he trobat por ahi, mentre veia altres coses encara menys recomenables. Porta com a titol "stupid japanese", suposo que en referencia al pallus que li posa la mitja al cap a la noia. Pero, com en tot al Japo, aixo nomes n'es la part mes superficial. Darrera hi ha tot un mon de referencies ocultes.
Que hi veig jo? Be, la colla que hi surt m'es bastant familiar. La noia es una model bastant famosa que surt sovint opinant als omnipresents panells dels programes lleugers de la tele i tambe a revistetes de manga, ensenyant el pitraram innocentment. Te la particularitat de ser molt primeta i bufona, cosa que agrada al mascle japones, i posseeix un parell de glandules mamaries extraordinaries pels estandards habituals del pais, mes proxims a la gran praerie americana.
Diu que es metgessa --com aquella que era biologa, suposo--, pero s'ha fet famosa mes com a donant de pit que no pas com a especialista en bronquitis. Em sembla que tambe te escrit algun llibre, explicant la seva vida i com es va fer famosa, i quanta pasta guanya. Els japonesos tenen una tirada per aquesta mena de literatura brossa i la questio de coneixer en xifres exactes quants yens guanya un famos es una de les obsessions nacionals, pel damunt de la edat, que no ser sol ser cap secret.
El xic a la dreta de la taula-col.loqui es un dels coneguts actors de la comedieta de Yoshimoto que fan per la tele els diumenges pel mati recreant el Doutoumbori d'Osaka. Aquest, en particular, em fa gracia perque s'assembla a un company de feina de la Barrufeta; pobret. Sempre fa de babau, amb aquest riure de carallot i posat de pallus. La resta, tot i que no n'estic segur, es probable que tambe pertanyin a la companyia, i son habituals de programes idiotics d'altes hores de la matinada.
Aquest es una tipica recreacio d'un d'aquest programes-classe on un sensei explica alguna torracollonoda que meravella a l'audiencia. Fins i tot va tots vestits amb bates de laboratori. L'altra versio d'aquest programa, que he vist algun cop, consisteix en tancar a la colla de dements habituals (solen ser els comics mes passats de voltes i amb mes mala llet) en algun lloc per a que passin proves, generalment consistents en menjar alguna cosa repugnant, mentre fan ganyotes o treuen escuma per la boca.
El patro per fer riure al Japo es molt simple i constant. Hi sol haver dues maneres, o be tens gracia amb el llenguatge, fas enginyosos jocs de paraules, i tens una frase que captiva l'audiencia, o be ets un histrio borderline que ha de fer alguna xarlotada per a enganxar al public, normalment relacionada amb fer un mateix el ridicul mes trabocat, ja sigui amb el moviment o amb l'accio, o fer-li fer a algu altre. En aquest programa, la gent es trenca veient la ganyota de la pobra noia que fins el moment passava per ser bonica. Aixo es tot, ni mes ni menys, si mes no, no pas a la televisio.
Per tant, son realment idiotes els japonesos? No, es mera idiosincracia, com els manyos i els acudits del Marianico el Corto o els Morancos i els andalusos. Els catalans, als comediants els col.loquem a la politica, oi?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
